Entrada 10. Fase d’intervenció autònoma (competència comunicativa docent)
• Fase 1: L’experiència concreta.
Mentres explicava les característiques de la novel·la de misteri als alumnes, vaig començar a notar que molts d’ells estaven distrets i, fins i tot avorrits amb l’explicació. En aquell moment, vaig sentir que no era prou amb les meves paraules i els continguts que estava expressant sinó que calia també que fes ús del meu llenguatge no verbal. Vaig començar a fer més gestos, a utilitzar diferents tons de veu, a passejar-me per l’aula i, també, utilitzant la mirada per establir un contacte directe amb aquells que semblaven més desconnectats de l’aula.
• Fase 2: L’observació reflexiva.
Quan vaig dur a terme aquest canvi, vaig percebre una actitud i predisposició diferent i molt millor per la gran part de l’alumnat. Vaig sentir-me jo també molt més còmode, lliure i motivada per explicar els diferents conceptes. A més, vaig fomentar la participació i la inclusió de l’alumnat, cosa que els va engrescar a seguir l’explicació.
• Fase 3: La conceptualització abstracta.
En aquest punt vaig adonar-me’n de la importància de la competència comunicativa, la qual no es basava únicament en conèixer els temaris i explicar-los amb claredat sinó que, a més, calia captar l’atenció de l’alumnat. De fet, considero que en són un reflexe en ells mateixos sense voler-ho, vull dir, si nosaltres ens mostrem actius i motivats, ells també rebran això i se’n contagiaran d’aquesta energia positiva.
• Fase 4: L’experimentació activa.
A partir d’aquell moment, vaig incorporar totes aquestes accions que pertanyien al llenguatge no verbal en la resta de les meves sessions i vaig notar un canvi tant en mi mateixa com en el ritme de la classe.