Entrada 7. Fase d’intervenció autònoma (1)

Per relatar la meva fase d’intervenció autònoma, faré servir el model Kolb ja que és el que trobo més complert i més adient per tal de poder explicar la fase que considero més rellevant de tot el procés. Seguint la intenció del propi autor, en cadascuna d’aquestes fases es desenvolupen, al mateix temps, les quatre habilitats necessàries perquè l’individu pugui aprendre. De fet, el poder aprendre és la finalitat última, per a mi, de les pràctiques.

Fase 1: L’experiència concreta: El projecte que vaig iniciar amb 1r d’ESO va ser una dinamització lectora sobre novel·les de misteri. L’alumnat podia triar entre vuit obres diferents (curtes i adaptades al seu nivell) de la temàtica de misteri. En primer lloc, aquest fet va sobtar i vaig trobar-me un grup d’alumnes que em van dir que qualsevol llibre els estava bé, ja que no els importava massa el que havie de llegir, ja que sabien que, al cap i a la fi, seria avorrit. 

• Fase 2: L’observació reflexiva: Em va sobtar molt aquest fet ja que, per un cop que se’lss donava l’oportunitat de triar, ni tan sols tenien la iniciativa de decidir-se i donaven ja per coneguda la situació, sense conèixer cap història encara.

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Al capdavall, considero que és una actitud que també va molt acompanyada del passotisme proi i característica dels adolescents. De fet, no em vaig decebre ni molestar, ja que, plantejant la proposta, ja em vaig previsualitzar en aquesta situació.

• Fase 4: L’experimentació activa. Així doncs, vaig intentar motivar-les i els vaig explicar algunes dades curioses i xafardeig sobre algunes novel·les, ja que sabia que això les motivaria per decantar-se per una o per altra. De fet a totes les va cridar l’atenció una mateixa i van decidir triar totes aquesta, així podrien comentar entre elles.

Entrada similar

Deixa un comentari