Entrada 4. Fase d’intervenció acompanyada (1)

Per la fase d’intervenció acompanyada, seguiré el model ALACT de Korthagen. De fet, he triat aquest en concret ja que permet descriure “els mecanismes inconscients i immediats d’actuació davant una situació a l’aula”. Em sembla molt pràctic per quan s’inicia alguna tasca o projecte, en aquest cas la intervención acompanyada. En aquest momento estic aprenent, per tant, la técnica assaig i error és positiva per anar aprenent cada día, sense esperar al final del procés amb l’avaluació.

Parlaré sobre un fet que va tenir lloc a la classe de 4t B quan vam iniciar un projecte que tenia a veure amb el noucentisme i les avantguardes a Catalunya.

Acció: la feina era per parelles i hi havia un parell de noies que no volien fer la feina que pertocava en el moment. La Laura ja estava molt cansada d’elles dues perquè sempre adoptaven aquesta actitud i estaven més pendents d’altres temes que no pas del qu succeïa a la classe. Jo em vaig asseure amb elles i, enlloc d’oferir la meva ajuda i el meu recolzament a tota la classe i diversificar-me, vaig decidir estar-me tota l’hora amb elles.

Revisant l’acció: Vist ara des de fora, un cop passat aquell moment concret, observo que allò que vaig fer va ser una atenció individualitzada enlloc de generalitzar-la a tot el grup classe. El que va fer la Laura, potser va ser prestar atenció a tota la classe per igual i, fins i tot, motivar i formentar la participació d’aquells que realment estaven implicats en la feina que tocava.

Presa de consciència sobre els aspectes essencials: Jo em vaig sentir bé ja que la meva intenció i el meu objectiu final era que elles dues poguessin fer la feina i, a més, tinguessin certa inquietud i curiositat pel tema que es tractava. Així doncs, elles dues penso que es van poder sentir escoltades i no ignorades. De fet, potser actuaven d’aquesta manera perquè buscaven certa atenció i acompanyament, i així ho vaig fer jo.

Creant mètodes d’acció alternatius: La manera potser no va ser la més correcta ja que jo estava deixant de banda la resta d’alumnat. De fet, un altre mètode per motivar-les, haguès estat agrupar-les amb una altra parella que si que estigués per la tasca i tingués una bona actitud respecte a aquesta. D’aquesta forma, elles es podrien haver contagiat d’aquesta bona energia i pràctica, enlloc d’haver-ho de provocar jo.

Assaig: A la propera situació que em trobi similar, provaré d’actuar d’aquesta última manera que he indicat, a veure si així es donen fruits igualment i funcionen sense la necessitat ue jo hi sigui al seu costat durant tota la sessió, sinó que s’estableixi entre l’aprenentatge entre iguals. 

Entrada similar

Deixa un comentari