Públic

Acció: En una de les sessions d’intervenció acompanyada, una alumna que tot just acabava d’entrar nova a l’escola estava bastant sola i no tenia companys a l’aula. Va arribar el moment que s’havien de fer grups grans per realitzar una tasca i després posar-la en comú. Cada grup s’encarregava d’explicar els diferents complements del verb i exposar-los a la resta de la classe. L’alumna estava sola i els grups ja començaven a treballar. Vam trobar cert de rebuig de la resta d’alumnes cap a ella, fins i tot, indiferència. Va succeïr que un noi es va dirigir a  mi i em va dir que si podien preparar un complement entre ells dos, que entenia la seva situació i, tot i que el grup no vulgués acollir-la, ell estava disposat i volia estar amb ella al grup. Vaig consultar-ho amb la tutora i les dues vam dir que sí, que es podien encarregar d’explicar el subjecte, ja que la resta de grups ja feien els complements del verb que hi havia per temari.

Revisant l’acció: El que va passa, resumidament va ser que una noia va ser exclosa pel grup classe i no hi havia cap intenció d’inclusió, a excepció d’una persona. Tampoc no es van respectar les directrius originals que era fer grups i treballar diferents complements del verb,

Presa de consciència sobre els aspectes essencials: Pel que fa a l’alumna n0va, es deuria sentir rebutjada, aïllada i, en part, decebuda per la situació. És un cntext nou i desconegut per ella, per tant també li deuria provocar certa incomoditat. Respecte a l’alumne que va ser comprensiu, considero que va empatitzar i va sentir compassió per ella. Per últim, respecte a mi i a la meva tutora, crec que ens vam sentir, en part, malament per ella i decebudes per la resposta que estaven tenint els companys/es. Tot i així, també vam sentir-nos recomfortades ja que vam veure certa esperança i llum en l’actitud que va tenir el noi a l’hora de pensar en ella.

Creant mètodes d’acció alternatius: Per la propera ocasió, per tal que no es repeteixin les mateixes equivocacions, portaríem els grups pensats amb anterioritat, o bé els faríem a la força en el moment. Així doncs, no es repitiria la situació que es va donar i tot podria encaixar des d’un inici.

Assaig: Provaria a fer això amb tota la resta de treballs en grup, hi hagi o no un alumne/a apartat o desvinculat del grup. De fet, aniria formant diferents grups de treball on hi haguessin amics i no tan amics per tal de crear un millor ambient i clima de classe, on tothom acabés compartint treballs amb tothom.