Cont. i recursos per ensenyament la llengua i la lit. Cast. - Aula 1

Públic

R4- 3 / De vides, en tenim una però, de llengües, moltes

Em dic Laura Martínez Hermosilla, tinc vint-i-quatre anys i soc de Barcelona. Visc al barri del Clot, a Barcelona, amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. La llengua que vaig aprendre a casa i què he parlat sempre és el castellà. El meu pare és d’un poble de la ribera del riu Órbigo, a la província de Lleó. La meva mare, però, és de Barcelona, de Ciutat Vella. No obstant, els avis materns eren de Múrcia, així que, tot i criar-se a Barcelona, passava llargues temporades amb la seva família a Múrcia i, a casa, com jo, parlaven en castellà.

Per a mi, l’àmbit familiar és sinònim a parlar en castellà. Tot i que les reunions familiars siguin per Catalunya, amb cosins i cosines que han nascut i crescut a Catalunya, la interacció és sempre en castellà. Penso que, degut a què la generació per damunt a la nostra es comunicaven en castellà amb la família, nosaltres hem passat a fer el mateix, per inèrcia. De fet, els meus pares s’adrecen en castellà i penso que mai he arribat a escoltar el meu pare parlant en català. En canvi, la meva mare sí que s’adreça a la gent en català en botigues, pel carrer, a la feina, als meus amics i amigues, a tothom menys a nosaltres, en l’àmbit familiar.

Respecte a l’àmbit de l’educació, l’escola, l’institut i la universitat, sempre he parlat en català, tret d’algunes companyes i alguns amics i algunes amigues que se senten més còmodes utilitzant el castellà. És cert que gràcies que a classe sempre he parlat en català i que, a casa, sempre en castellà, puc afirmar que tinc un gran domini d’ambdues llengües per igual. A més, hi ha l’esplai, que a més és catalanista i així es recull a l’ideari del centre. Tot el que he viscut com a nena i, des de fa quatre anys, com a monitora, ha estat en català, sent aquesta la llengua del lleure per a mi.
A part d’aquestes dues llegües ja esmentades, des de ben petita he après l’anglès. A part de la lliçó de l’escola, als set anys ja em van apuntar a una acadèmia d’anglès i hi anava dues tardes a la setmana. A més, a l’estiu, marxava dues setmanes de colònies i aquestes eren en anglès. Tot i el que he après fora de classe, com s’enumera i ompliria jo al Portfolio Europeu de les llengües, l’experiència viscuda a l’estranger i les oportunitats que m’ha lliurat el coneixement de l’anglès, també el relaciono amb els sentiments de pressió i, en part, de rebuig.

En definitiva, a banda del coneixement de l’anglès i en menor mesura, del francès, jo em
declaro totalment bilingüe, sense poder triar entre l’una o l’altre, entre el castellà o el
català. Ambdues formen part de la meva vida i de diferents àmbits d’aquesta. A més, amb
la carrera que estudio, cada dia puc tenir-les presents, amb més profunditat que qualsevol
altre que no s’hagi endinsat en el món de la llengua, com és el nostre cas i, per a mi, la
nostra sort. En el meu cas, voldria dedicar-m’hi a l’ensenyament d’aquestes dues llengües
i poder transmetre a adolescents i joves aquest sentiment que jo tinc pel català i el castellà.
Sobretot la importància que aquestes tenen en les nostres vides i com s’hi relacionen i
s’hi influencien de la resta de llengües. Ja que, de vides, en tenim una però, de llengües,
moltes!