Públic

Per a la fase d’observació seguiré el mètode reflexiu de Gibbs. De fet, m’agrada ja que és un model molt complert i, el fet que es tractin els sentiments que se’n deriven de la situació observada, també em sembla un punt a favor. Realment ara és el moment d’observar i sobretot desgranar que és el que se’n deriva d’aquesta primera pressa de contacte.

Descripció: Un dia vaig anar a observar una codocència de castellà a 2n d’ESO. Allà una professora va explicar el concepte de rima assonant i consonant a la inversa. Quan va acabar d’explicar-ho a l’alumnat i aquests ja es disposaven a acabar els seus apunts i començar amb la feina d’anàlisi de la rima d’un poema, l’altra professora que realitzava el suport a l’aula va satar. Va dir que tot el que havia dit l’altra no era així, que havien de canviar tot el que havien escrit i escoltar-la ara només a ella. DAoncs, va explicar els conceptes adequadament.

Sentiments: En aquell moment jo em vaig sentir violentada i incòmoda per la situació. De fet, també penso que l’alumnat se sentiria desconcertat i confòs. Sobretot, però, considero que la professora número 1 es deuria sentir desautoritzada i, en part, humiliada.

Avaluació: Penso que les maneres en què es va fer no eren les correctes o adients. Sí trobo que era necessari poder aclarir els alumnes que el concepte o era ben bé així, ja que tot just començaven a aprendre-ho. Tot i així, el fet de fer-ho davant de tothom, amb aquelles paraules i amb aquell to, no va ser del tot adequat.

Anàlisi: Aquest és un cas típic de falta d’assertivitat i d’una comunicació mal emprada, en l’espai i el temps inadequats. La professora 2, en aquest cas, va desautoritzar la professora 1 davant de tota la classe pel que fa a coneixements.

Conclusió: Així doncs, per un altre cop que es doni la situació s’hauria d’evitar tornar a repetir el fet. He après que, si em passa això a mi, tractaré de dir-ho en el moment que pertoca i de la manera com ha de ser. Així com aprendre a gestionar-ho si jo ho rebés.

Pla d’acció: Si es plantegés una situació similar, la professora 2, s’hauria d’apropar de la manera més dissimulada a la professora 1 i dir-li a cau d’orella, amb veu baixa o, fins i tot, donant l’esquena als alumnes, que s’ha equivocat i que ho està explicant al revés. D’aquesta manera, potser els alumnes ni s’adonarien i seria la mateixa professora que es podria corregir a ella mateixa, enlloc de ser corregida per una altra docent.

En aquesta situació s’hi treballa la següent competència del Pràcticum:

PRRA9. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació.