Cont. i recursos per ensenyament la llengua i la lit. Cast. - Aula 1

Públic

Per començar amb la meva autobiografia lectora, cal anar a l’inici: quan vaig aprendre a llegir. A educació infantil ja vaig rebre algunes indicacions i orientacions per a la lectura, però va ser al cicle inicial d’educació primària on vaig poder considerar-me una lectora – petita, però lectora – que poc a poc va anar conformant la seva identitat. Aprofito aquesta ocasió per agrair la tasca a les professores que vaig tenir i, també, a l’alumne de 6è de primària que em va fer de mentor.

Abans de res, m’agradaria destacar que sempre he tingut (i tinc) la sort de poder accedir a la lectura amb facilitat i, sobretot, d’envoltar-me de lectura a casa, ja que considero que els meus pares són dos grans lectors i han estat uns referents per mi i uns models a seguir. Gràcies a això em vaig poder introduir al món de la lectura, a part del que m’aportava l’escola.

Així doncs, els meus llibres preferits, amb molta diferència, eren els de la Tea Stilton, germana del famós ratolí de la literatura infantil. M’apassionaven tots i cadascun dels llibres: El secret de les Fades de les estrelles, Una nit màgica a la neu, Misteri a París… Al cap d’uns anys, als 12 aproximadament, vaig anar entrant en l’adolescència i els meus llibres de la Stilton els vaig canviar pels de Jeff Kinney i els de Rachel Renee, Diari de Greg i Diari d’una penjada, respectivament. Aquestes obres, entre d’altres, van marcar la meva primerenca experiència lectora i va començar a engrandir el meu petit món: “la visió de la literatura com a llenguatge universal, al mateix temps que, en les seves manifestacions particulars, ens apropa als temes que caracteritzen l’individu —senzills de compartir des d’una perspectiva humana i social— i, alhora, a la diversitat de l’univers” (Generalitat de Catalunya, 2014).

Arribats a aquest punt, passem de l’aprendre a llegir (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), és a dir,  les meves primeres experiències amb els llibres exposades anteriorment. També deixo per entès i sabut  el llegir per aprendre: “Quan parlem de llegir per aprendre, ens referim a l’ús de la lectura per a l’aprenentatge. Els alumnes han de tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements, és a dir, l’ús de la lectura com a instrument d’aprenentatge en totes les àrees del currículum” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013), tasca que he anat fent durant la meva vida d’estudiant, la qual encara no té fi. Finalment arribem al gust per llegir, concepte també recollit al document base La lectura en un centre educatiu. Aquest terme m’acompanya des de la infantesa, des d’on tinc consciència i em segueix encara en l’actualitat. Per mi la lectura és una part més de la vida, totalment imprescindible. De fet, es tracta d’un hàbit per a mi, com poden ser els d’higiene: “La connexió amb l’experiència vital i el gaudi dels textos han passat a considerar-se un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’hàbits permanents” (Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme, 2013).

En definitiva, tinc el desig i, en part, l’esperança, que els alumnes que trepitjaran i trepitgen tot centre educatiu acabin culminant la seva vida lectora amb aquest últim punt: el gust per llegir. Tant de bo que la lectura fos un pilar més a la vida de tots i totes, ja que, com afirmava l’escriptora anglesa Emily Dickinson: “Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”.

BIBLIOGRAFIA

Generalitat de Catalunya. (2014). La literatura a l’aula. Competències bàsiques Àmbit lingüístic Dimensió literària i comunicativa. [en línia]. Disponible  a: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-linguistic-literatura-aula/

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme. (2013). La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. El pla de lectura de centre. Departament d’Ensenyament.