Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 8

Públic

• Fase 1: L’experiència concreta.

A una sessió, estàvem llegint les descripions que cadascú havia fet sobre el seu personatge en veu alta. Va ser el torn del J que pateix situacions de tartamudeig quan parla en públic, però ell va voler sortir a exposar la seva feina. En el moment que va començar a parlar i es va començar a entrebancar, van començar a haver-hi mirades entre els alumnes, somriures i en D va fer un comentari despectiu en veu alta, el qual ara no cal tampoc detallar. Doncs, vaig decidir aturar la lectura i la classe i vaig demanar al D que m’esperés fora, que volia parlar amb ell. Allà, vam parlar durant 5 minuts el perquè de la seva actuació i si arribava a entendre com es podria haver sentit el J.

• Fase 2: L’observació reflexiva.

Observant l’experiència viscuda, m’adono que vaig dur a terme l’acció correcta en frenar les faltes de respecte cap al J. Tampoc no volia fer-ho davant d’ell ja que potser se sentiria assenyalat i humiliat així que l’opció que parlar-ne fora del tema també era l’adequada.

• Fase 3: La conceptualització abstracta.

En el moment que es passa un límit i algú se’n riu d’un altre és important actuar. Si fem com si res i ens mantenim al marge com si no anés amb nosaltres, correm el perill de què aquestes accions es perpetuïn i augmentin.

• Fase 4: L’experimentació activa.

A partir d’aquell tall, ningú més va riure ni va fer cap comentari, d’igual manera que tampoc es va repetir amb cap altre alumne ni en cap altre situació. Parlo de quan jo hi he estat present, desconec si en altres moments ha estat així.